Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Palau i Albet, Jaume
Tornar enrere

Palau i Albet, Jaume

Calafell 1935 - Vilassar de Dalt 2000. Bioquímic.

Jaume Palau i Albet va néixer el 19 de setembre de 1935 a Calafell (Tarragona), poc abans d'esclatar la Guerra Civil. El seu pare, un pagès de Calafell, d'idees anarquistes, havia col·lectivitzat i fet donació a la comunitat de la botiga que tenia la família. De la seva primera infància Jaume recordava un bombardeig, es van veure obligats a entrar en un refugi, un lloc fosc amb molta gent atapeïda. A finalitats de 1938 ell i la seva mare es van traslladar al Prat de Llobregat, on la seva mare es va establir posant en marxa una tintoreria. Poc després el seu pare es va exiliar a França. Malgrat això, Jaume va mantenir la relació paterna com bonament va poder la resta de la seva vida.
 
Va créixer al Prat de Llobregat. La precària situació de la postguerra el va obligar a simultaniejar els seus estudis amb una ocupació com a comptable en “La Seda de Barcelona”, on va començar a treballar als quinze anys. Va estudiar el batxillerat en una acadèmia del Prat, assistint com a professor de reforç a altres estudiants. Juntament amb els seus companys d'estudi i treball van fundar una “Associació d'Amics”, que van denominar ADA. Jaume va ser un dels presidents d'aquesta associació. Era un punt de trobada i activitats vàries dels joves del Prat de totes classes socials. Així, mentre va ser estudiant, Jaume participava activament en la vida social del Prat, era una persona coneguda i benvolguda. Entre les seves activitats cal destacar la participació en competicions esportives, obres teatrals, la fundació d'un setmanari, “El Prat” 1950-77, i fins i tot l'adquisició de mobiliari urbà. Cal destacar la seva participació en diversos grups teatrals del Prat, on va actuar en una dotzena d'obres, interpretant diferents papers. Era soci del Grup Cultural Recreatiu de la Seda de Barcelona. Durant la seva vida adulta, encara que vivia a Barcelona, va mantenir els seus vincles amb la seva ciutat d'adopció, que ho va homenatjar nomenant-li “Amic d’El Prat” el 1998.
 
En aquesta època en Jaume va desenvolupar una gran passió pels escacs. Des de la Secció d'escacs de l'Ateneu Foment Martinenc de Barcelona va esdevenir el principal promotor del Torneig Tancat Internacional ˮCiutat de Barcelonaˮ. Va ser cofundador de l'Institut d’Escacs de Catalunya i assidu col·laborador del seu Butlletí d’Escacs. També va realitzar partides simultànies en l'àmbit del Col·legi de Químics. Anys més tard comentaria que havia pensat que els escacs l'ajudaven a desenvolupar la intel·ligència, però va constatar que només desenvolupava la intel·ligència per a jugar millor als escacs... En la seva maduresa va explorar la seva afició per altres camps des d'una actitud humanista, com la poesia, la filosofia, l'astronomia o el futur de les xarxes informàtiques en la societat. Sobre aquesta qüestió va impartir conferències per a l'Associació Amics de la UNESCO.
 
La seva altra passió, molt més important, era la Química, que li va portar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, on comentava sovint el seu desig de dedicar-se a la recerca i per tant realitzar estudis de doctorat. En Jaume va fer la tesi en Química Orgànica sota la direcció del Dr. J. Pascual-Vila, defensant-la al juny de 1963. Era una de les poques possibilitats que oferia la Universitat de Barcelona per a introduir-se en una recerca de qualitat. El seu treball va ser fonamentalment de síntesi, però en Jaume volia ja dedicar-se a la Química Estructural, la qual cosa seria més tard el centre de la seva labor investigadora. De fet en concloure la seva tesi va col·laborar breument amb els Drs. J. Castells i M. Ballester en treballs d'espectroscòpia. Al llarg dels anys d'estudi en la Facultat de Ciències varem poder apreciar un tret prominent de la seva personalitat: una fidelitat indestructible a les seves conviccions.
 
Conclosa la seva estada en el laboratori de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona, en Jaume va fer un postdoctorat en el Chester-Beatty Research Institute a Londres, que va simultaniejar amb estudis en el Departament de Biofísica del King’s College. El seu treball es va centrar en l'obtenció i purificació d'histones de la truita (1964-1965). Al seu retorn a Barcelona va prosseguir la seva recerca sobre les histones i protamines de l'esperma de mol·luscos i equinoderms. Això va ser possible gràcies a l'inestimable suport del Prof. A. Prevosti, que va impulsar el seu nomenament com a col·laborador del CSIC en el Centre de Genètica Animal i Humana. Allí es va formar una Secció de Biopolímers que va poder comptar amb els recursos d'un projecte subvencionat pel NIH dels Estats Units d'Amèrica. Poc després el grup es va traslladar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, transformant-se en el Departament de Química Macromolecular, centre coordinat del CSIC. Durant tot aquest període (1966-1971) les seves recerques es van realitzar en estreta col·laboració amb el grup del Dr. J. A. Subirana.
 
En 1970 Jaume es va traslladar a l'Hospital de Sant Pau, incorporant-se a l'Institut de Biologia Fonamental, centre del CSIC coordinat amb la recentment fundada Universitat Autònoma de Barcelona. Durant onze anys va desenvolupar allí la seva tasca, prosseguint els seus estudis sobre les propietats fisicoquímiques de les histones i d'algunes proteïnes acídiques (HMG) del nucli. Va iniciar també altres línies en l'àmbit de la predicció d'estructura de les proteïnes i dels antígens nuclears. En aquesta època va ser nomenat membre de EMBO en 1971, va ser un dels primers espanyols que va aconseguir aquesta distinció. La seva tasca formativa en aquest període va ser molt intensa, dirigint la tesi de tretze doctors, la majoria dels quals van acabar sent catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Durant aquest període les seves inquietuds socio-professionals van quedar plasmades en una intensa activitat en l'Associació Nacional de Químics d'Espanya, destacant la seva tasca com a President de la Delegació a Catalunya i Balears (1970-1974).
 
Entre les activitats de Jaume als anys 70 cal destacar la seva participació, al costat de Joan Oró, en un bon nombre de congressos i simposis estatals i internacionals (Durán Reynals, Origen de la Vida, Biologia Molecular, Mecanismes d'Acció Enzimàtica, Homenatge al Professor Severo Ochoa). Mitjançant aquests esdeveniments es va intentar, infructuosament, impulsar la creació a Barcelona d'un centre de recerca en biologia molecular homologable a nivell internacional.
 
El 1981 Jaume i el seu grup es van traslladar al Centre de Recerca i desenvolupament (CID) del CSIC, on va continuar els seus treballs en les línies ja citades i va iniciar en aquest centre una línia de recerca sobre Biologia Molecular de Plantes que posteriorment adquirirà un potent desenvolupament en el si del que avui es denomina Institut de Biologia Molecular de Barcelona.
 
El 1982 va organitzar amb la Societat Catalana de Biologia un curs teòrico-pràctic sobre enginyeria genètica, patrocinat per la CIRIT (actual CIRI, en aquells dies l'agència catalana de desenvolupament de la recerca científica). A partir de llavors la unitat de Jaume va estar en condicions d'aïllar i caracteritzar gens, i en poc temps s'havien apilat resultats reeixits sobre gens de proteïnes de reserva del blat de moro. L'enginyeria genètica quedava introduïda a Catalunya.
 
Després d'un sabàtic en un centre de recerca de la Llombardia, i després d'explorar l'empresa biotecnològica privada, a partir de 1988 es va traslladar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, com a Catedràtic de Bioquímica, on de nou li va correspondre la tasca d'impulsar un nou grup de recerca, en aquest cas de Biologia Molecular Computacional. Una de les seves últimes publicacions (Genome Res. 10, 1719, 2000) ha rebut ja més de 30 cites. Allí va treballar fins a deixar-nos, víctima d'un càncer de pròstata, al desembre de 2000.
 
*   *   *
 
Les contribucions d'en Jaume al desenvolupament de la Biologia Molecular queden reflectides en un centenar de publicacions i en vint-i-cinc tesis doctorals dirigides. Entre els càrrecs que va ocupar i les distincions que va rebre podem destacar:
  • Membre de la European Molecular Biology Organization (EMBO), des de 1971.
  • Director de l'Institut de Biologia Fonamental en la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1979).
  • President de la Sociedad Española de Bioquímica (1980-1984).
  • President de la Societat Catalana de Biologia (1981-1985).
  • Director de l'Institut de Biologia de Barcelona, CSIC (1983-1985).
  • Medalla “Narcís Monturiol” al mèrit científic i tecnològic (1987).
Sens dubte la seva aportació més important va ser contribuir d'una forma decisiva al desenvolupament de la Biologia Estructural a Catalunya. Els seus deixebles mantenen ara responsabilitats en nombroses institucions científiques catalanes. El seu record i el seu exemple perduraran sempre entre nosaltres.
 

AGRAÏMENTS

Aquesta ressenya biogràfica ha estat confeccionada per Juan Antonio Subirana Torrent, Catedràtic jubilat de la UPC. Les senyores Montserrat Cid i Sonia Palau, així com el Dr. Esteve Padrós, han aportat dades importants i han revisat aquesta ressenya.

Galeria d'imatges