Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Giró i Aranols, Andreu
Tornar enrere

Giró i Aranols, Andreu

Torroella de Montgrí 1812 - Barcelona 1884. Enginyer tècnic.

Va néixer a Torroella de Montgrí 1'1 de desembre de 1812, fill de Jaume Giró i d'Úrsula Aranols. El matrimoni va viure a Torroella de Montgrí, on el pare feia de sastre i , més tard, tota la família es va traslladar a Figueres, la ciutat natal de la mare, on l’Andreu va estudiar primària i secundària.
 
L'any 1830, es va matricular a les escoles de dibuix que la Junta de Comerç mantenia a la Llotja de Barcelona. Hi va estudiar dibuix, obtenint diversos premis i una medalla, i en acabar va ampliar els seus coneixements amb cursos de matemàtiques, lògica, gramàtica, geometria, física i altres.
 
Era una època agitada en el món industrial. La Junta de Comerç havia intervingut activament en la creació de moltes escoles tècniques: nàutica, taquigrafia, dibuix i belles arts, mecànica, física, química, etc., suplint així la manca d'universitat a Barcelona.
 
Els seus amplis coneixements van fer que moltes institucions barcelonines requerissin a Andreu Giró i Aranols de formar part de la seva junta directiva o del seu cos docent. Fou professor de dibuix lineal al Col·legi d'Humanitats de Carles Carreres i d’Urrutia, a les Escoles Pies, a acadèmies de belles arts, etc., fins l’any 1851 quan fou nomenat catedràtic de l’Escola Industrial.
 
El 1862 va obtenir el títol d'Enginyer Industrial en l'especialitat de Mecànica. El 1864 va impartir classes de dibuix lineal a l’Escola de Belles Arts. L'any 1873, va contraure matrimoni amb Magdalena Flores. El 1877 va tenir un atac d'apoplexia i el 1883 sofrí una recaiguda. Es jubilà l’any següent, el 1884. El 10 d'agost de 1884 va morir al poble de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) en el qual vivia temporalment.
 
Institucions de les quals va formar part Andreu Giró al llarg de la seva vida:
  • Societat Filomàtica de Barcelona. Entitat literària, científica i artística fundada el 1839. Es dividia en quatres seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts. Andreu Giró fou inscrit a la secció de literatura i en va ser secretari i director.
  • Societat barcelonina d'Amics de la lnstrucció. Durant cinc anys va exercir el càrrec de secretari general, així com la direcció de Geometria i Art. Dues vegades va ser president de la societat.
  • Escola de Belles Arts. El 26 de gener de 1864, Isabel II va aprovar el quadre de professors i assignatures de l'escola amb Andreu Giró a la classe de dibuix lineal.
  • Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Acadèmic numerari destinat a la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques. Va exercir en aquesta entitat els càrrecs de conservador del museu, tresorer, secretari i vicesecretari, i director de la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques.
  • Societat Industrial Barcelonesa. Les escoles industrials foren creades el 1850. La de Barcelona va obrir les portes a primers d'octubre de 1851, a la Llotja. Responien al desig de la burgesia de tenir professionals preparats per aplicar les innovacions que provenien de fora. El director va ser Josep Roura, de Sant Feliu de Guíxols. Per formar el quadre de professors va ser cridat Andreu Giró com a ajudant de dibuix lineal; més tard, en seria professor titular.
  • Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País.

El 2012 la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona dedica la vitrina expositora de la sala de lectura a Andreu Giró i Aranols (1812-1862) i a Llorenç Presas i Puig (1811-1875), Numeraris de la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques, en commemoració del bicentenari del seu naixement.

Publicacions

Andreu Giró va escriure diverses obres. Cal esmentar especialment les titulades Elementos de geometría acompañados de ejercicios prácticos (19 edicions) i Curso metódico de dibujo lineal con aplicación a las artes, a la indústria y a la agrimensura, que va servir de llibre de text a les escoles professionals de nàutica.

Agraïments

Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada gràcies a l’article de Joan Radressa i Casanovas (Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, [en línia], 2019, p. 3-7) i a la documentació de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.