Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Cuatrecasas i Arumí, Josep
Tornar enrere

Cuatrecasas i Arumí, Josep

Camprodon, Ripollès 1903 - Washington (EUA) 1996. Botànic.

Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923  i s'hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de  formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la  Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a  l'Ampliació d'Estudis.

Entre 1924 i 1930 fou Auxiliar temporal de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. El 1931 guanyà unes oposicions a Catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid, llavors anomenada Central. El 1933 fou nomenat Cap de la Secció de Flora Tropical, creada en aquell moment, del Jardí Botànic de Madrid. En 1937 assumí la direcció del Jardí, atesa la impossibilitat de fer-ho per part del Director, Antonio García Varela, que havia quedat en una zona controlada per les tropes franquistes. Durant la seva estada a Madrid, que coincidí amb l'època de la República, tingué càrrecs rellevants al Ministeri de Sanitat, quan n'era ministra Frederica Montseny: Cap de Personal i Cap de la Comissió de restricció d'estupefaents. Entre 1928 i 1938, els anys en què es publicà, fou secretari de redacció de Cavanillesia, la primera revista ibèrica de Botànica, creada per Font i Quer, que en fou redactor en cap, i dirigida pel farmacèutic de Sogorb Carlos Pau Español. Els seus primers treballs (el primer és de 1924, publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural) tractaren sobre micologia, flora vascular i vegetació ibèriques. El 1932, amb motiu d'ésser delegat pel govern espanyol als actes de celebració del segon centenari de José Celestino Mutis a Colòmbia, prengué els primers contactes amb la flora tropical americana, que havia de representar la part més important de la seva tasca científica. Acabada la guerra, el 1939, fou desposseït de tots els seus càrrecs i s'hagué d'exiliar. Anà a Colòmbia, on fou Professor a l'Instituto Botánico de la Universidad Nacional de Bogotá, Professor i Director de l'Escuela Superior de Agricultura Tropical del Valle del Cauca, a Cali, i Cap de la Comisión Botánica del Valle del Cauca. El 1947 passa a residir als Estats Units, on fou conservador del Natural History Museum de Xicago i Investigador de la Smithsonian Institution de Washington D.C., on fou Investigador emèrit des del 1977. La part més rellevant del seu treball ha estat la dedicada a l'estudi de la flora de les zones neotropicals. Fou l'impulsor, primer Director científic i President de l'Organization for the Flora Neotropica, projecte auspiciat per la UNESCO, i és considerat un dels grans especialistes mundials en el tema. Va descriure dues subtribus, una trentena de gèneres i nombrosíssimes espècies. El seu nombre de publicacions supera les 250.Va rebre diversos premis i condecoracions a Colòmbia (Cruz de Bocaya), els Estats Units (Henry Allan Gleason Award) i Catalunya (Premi Narcís Monturiol, medalles d'or de l'Ajuntament de Bacelona i la Universitat de Barcelona). Des del 1954 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obres principals

  • Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina (1929)
  • Plantae colombianae novae (1933)
  • Observaciones geobotánicas en Colombia (1938)
  • Nota a la flora de Colombia (1934)
  • Estudios sobre plantas andinas
  • Theobroma: Cacao and its allies (1964)

Galeria d'imatges