Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Puig i Valls, Rafael
Tornar enrere

Puig i Valls, Rafael

Tarragona 1845 - 1920. Enginyer forestal.

Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L'any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració. 
 
Va finalitzar els estudis el 1869 i va ser nomenat cap del Districte Forestal de Barcelona, Girona i Balears el 1896, des d’on planificà la repoblació forestal de la conca alta del Llobregat i coordinà l’inici del treballs de fixació de les dunes de la badia de Roses, com a tasques més significatives. Va ser president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) durant dos períodes, 1892-1894 i 1904-1906. L’Ajuntament de Tarragona ha convertit la finca on va passar els últims anys de la seva vida (la Quinta de Sant Rafael) en un parc públic, on hi ha un monòlit a la seva memòria aixecat en la celebració del 2n Congrés Forestal Català de 2007.
 
Amb antelació a l’establiment de la festa de l’arbre, havia constituït, juntament amb el seu company Ricardo Codorníu y Stárico, l’Associació d’Amics de la Festa de l’Arbre, sobre el 1900, orientada cap a les mateixes finalitats. Havia assistit, com a representant espanyol, a l’Exposició Universal de Chicago de 1893 i va comprovar que els americans tenien el seu Arbor Day des de 1872, idea sorgida com a conseqüència de les inundacions catastròfiques degudes a la desforestació de les terres verges americanes.
 
Com a secretari de l’esmentada Associació publicà dotze toms de les cròniques de la Festa de l’Arbre que descriuen les participacions i les tasques realitzades en la celebració d’aquest dia. Per divulgar les idees sobre el beneficis de la repoblació forestal va escriure un centenar d’articles en diaris i revistes: La Vanguardia, Época, Revista de Montes, Revista Contemporánea, Diario de Barcelona i Butlletí de l’Institut de Sant Isidre.
 
Va ser secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-1874), del consell de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i vocal de la Junta de Govern de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre durant vuit anys (pel cap baix, entre 1903 i 1906). Va ser director de les comissions espanyoles que assistiren a les exposicions Universals de París de 1883 i 1900.
 
En reconeixement a la seva tasca respecte a la protecció de l’espai forestal, el govern francès l’imposà la Legió d’Honor en el transcurs de l’Exposició Universal de París de 1904.
 
Va assistir al Congrés Internacional de Silvicultura de París de 1910, on va difondre la necessitat de protegir els boscos.
 
Juntament amb Victorià Felip, proposà la construcció del ferrocarril de Manresa a Berga. Dintre de la seva tasca de defensa del medi natural redactà un projecte de repoblació forestal de la serra de Collserola i proposà la creació d’espais protegits a la muntanya de Montserrat (la primera d’aquesta mena a l’Estat Espanyol), a les serres del Tibidabo i del Montseny, i al paratge de Cap de Creus.
 

Obres principals

  • Breves consideraciones sobre la importancia industrial, minera, agrícola y forestal de la alta cuenca del Llobregat, Madrid: Imp. de Moreno y Rojas, 1881.
  • Ferro-carril económico o tranvía movido a vapor entre las ciudades de Manresa y Berga siguiendo el valle del río Llobregat, Barcelona: Impremta Barcelonesa, 1881.
  • La Phylloxeravastatrix en el partido de las afueras de Barcelona, Barcelona: Impremta de Luis Tasso, 1888.
  • Viaje a América: Estados Unidos, Exposición Universal de Chicago, México, Cuba y Puerto Rico, Barcelona: Tipografia de Luis Tasso, 1894-1895.
  • Memoria sobre la exposición colombina de Chicago desde el punto de vista industrial y comercial, Barcelona: Fomento del Trabajo Nacional, 1895.
  • Exposición Universal de Chicago: Notas científicas, Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona, 1896.
  • Elogio crítico de la obra científica del Dr. Costa. Sesión solemne dedicada a honrar la memoria del esclarecido botánico limo. Sr. D. Antonio Cipriano Costa, académico numerario y presidente que fué de la misma Corporación: 9-31. Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts, 1896.
  • La Asociación y la cooperación en el campo, Barcelona: Tipografía Española, 1897.
  • Nota acerca de las causas de la humedad existente en las dunas de Torroella de Montgrí leída en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Madrid: Imp. de Ricardo Rojas, 1897.
  • Arenas voladoras del N.E. de España: estudio del régimen de su invasión continental, y medios proyectados, Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1899.
  • Problema de meteorología pirenaica, Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1903.
  • El Llobregat: sus cuencas alta, media y baja, Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1904.
  • Crónica de la Fiesta del Árbol en España,Barcelona: Talleres gráficos de José Casamajó, 1909.
  • Crónica de la Fiesta del Árbol en España, en 1910 - Año XIII de su publicación, Barcelona: 1910.
  • Crónica de la Fiesta del Arbol en España y en 1911.Barcelona: Imprenta-Elzeviriana de Borrás Mestres, 1911.

Per saber-ne més

  • Boada, M., 1995. Rafael Puig i Valls, 1845-1920. Precursor de l'educació ambiental i dels espais naturals protegits. Barcelona: Departament de Medi Ambient.
  • Camps i Arboix, J., 1969. Història de l'agricultura catalana. Barcelona: Ed. Tàber. p. 135, 354.
  • Rafael Puig i Valls, a Viquipèdia.
  • Rafael Puig i Valls, al RACAB.

Galeria d'imatges