Català
Galeria de científics catalans
Home » Científics » Per professió » Mestre
Veure llistat complet

Hem trobat un total de 115 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina de l'1 al 115 de 115.

Joan

Agell i Torrents, Joan
Sanaüja, Segarra 1809 - Barcelona 1968

Físic. Fou catedràtic de mecànica teòrica (1835) i de física experimental (1841) de l'institut de Barcelona, i de química (1845) de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona.

Santiago

Alcobé i Noguer, Santiago
Barcelona 1903 - Barcelona 1997

Antropòleg. Catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Jaume

Almera i Comas, Jaume
Vilassar de Mar 1845 - Barcelona 1919

Geòleg. Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València. Fou canonge, i professor de geologia i d'història natural al seminari de Barcelona. Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual col·laborà en un estudi sobre el Maestrat l'any 1876. L'any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona.

Josep

Alsina i Bofill, Josep
Palafrugell, Baix Empordà 1904 - Palafrugell, Baix Empordà 1993

Metge. Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1961. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39), president de la Societat Catalana de Biologia (1963-67), i el 1965 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Jaume

Arbós i , Jaume
Sant Hipòlit de Voltregà, Osona 1824 - Barcelona 1882

Químic. El 1857 instal.là una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d'aspiració. L'anomenat gas Arbós, que es féu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d'aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama.

Primitiu

Artigas i Teixidor, Primitiu
Torroella de Montgrí 1846 - Madrid 1910

Enginyer forestal. Finalitzà els estudis el 1870. Inicià el seu treball en diversos districtes forestals i en l’Escola d’Enginyers de Forests, on va arribar a ser catedràtic. Finalitzà la seva vida professional en la Junta Consultiva de Montes, el màxim òrgan directiu de l’Administració forestal. Es considera el pioner en l’elaboració de tractats sobre silvicultura mediterrània i en especial sobre el suro i la seva indústria que han estat usats per nombrosos alumnes i demés interessats en el tema.

Enric

Balcells i Rocamora, Enric
Barcelona 1922 - Jaca 2007

Zoòleg. El Dr. Balcells va néixer a Barcelona el 31 de març de 1922 en el si d'una noble família. Començà batxillerat a l'Institut Maragall de Barcelona i l'acabà a l'Institut Sant Isidoro de Sevilla l'any 1939, ciutat on es desplaçà amb la seva família per les convulsions polítiques de la època degudes a la Guerra Civil Espanyola.

Manuel

Ballester i Boix, Manuel
Barcelona 1919 - Barcelona 2005

Químic. És un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Va dedicar la seva vida a la investigació en química orgànica. La seva contribució principal a la ciència va ser el desenvolupament de la química percloroorgànica, que va iniciar el 1954, amb el descobriment d'un potent agent de cloració. El 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de composts de carboni trivalent d'estabilitat excepcional, que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica.

Heribert

Barrera i Costa, Heribert
Barcelona 1917 - Barcelona 2011

Químic, polític. Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, obtingué també les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. Va treballar com a enginyer químic a l'Institut Químic de Montpeller d'aquesta mateixa universitat (1941) i fou doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París, 1948).

Josep Ramon

Bataller i Calatayud, Josep Ramon
La Pobla del Duc, Vall d'Albaida 1890 - Barcelona 1962

Paleontòleg, geòleg. Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona - museu fundat per Jaume Almera, de qui fou deixeble-, sota la direcció de Marià Faura i Sans.

Josep Maria

Bofill i Pichot, Josep Maria
Barcelona 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona 1938

Metge, entomòleg. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció de Ciències del qual també fou president (1911).

Oriol de

Bolòs i Capdevila, Oriol de
Olot, Garrotxa 1924 - Barcelona 2007

Botànic. Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona (1947) i doctor des del 1950 amb una tesi sobre la vegetació del Montseny. Deixeble i més tard col·aborador de Josias Braun-Blanquet, fou l'introductor de la metodologia sigmatista d'estudi de la vegetació a Catalunya.

Antoni de

Bolòs i Vayreda, Antoni de
Olot 1889 - Barcelona 1975

Farmacèutic, botànic. El 1934 fou nomenat conservador d'herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s'hagué de fer càrrec de la direcció de l'Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals.

Odón de

Buen i del Cos, Odón de
Zuera, Aragó 1863 - Mèxic 1945

Oceanògraf, naturalista. Catedràtic d'història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l'Instituto Español de Oceanografía. El 1939 s'exilià a Mèxic.

Joan

Cadevall i , Joan
Castellgalí 1846 - Terrassa 1921

Pedagog, botànic. Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda..., respectabilíssims; s'hauria acontentat que anés després dels d'ells, a respectuosa distància...», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Mª Àngels

Cardona i Florit, Mª Àngels
Ciutadella, Menorca 1940 - Barcelona 1991

Botànica. Era una persona que desitjava d'aplicar tant com fos possible les novetats de la ciència moderna. De temperament obert i franc, si una cosa li agradava l'elogiava lliurement, però, si no li agradava la criticava amb la mateixa llibertat.

Josep

Carreras i Barnés, Josep
Palamós 1943 - Barcelona 2014

Metge, bioquímic. Metge i catedràtic de bioquímica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Carreras fou un dels principals impulsors de la bioquímica a Catalunya durant els últims 40 anys. La seva obra docent i investigadora va ser essencial per recuperar la tasca de l'Institut de Fisiologia, creat per August Pi i Sunyer l’any 1921 i suprimit en finalitzar la guerra civil el 1939.

Ferran

Casablancas i Planell, Ferran
Sabadell 1874 - Barcelona 1960

Industrial. Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l'any 1913 assolí d'inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.

Creu

Casas i Sicart, Creu
Barcelona 1913 - Bellaterra 2007

Botànica. Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enric

Casassas i Simó, Enric
Sabadell 1920 - Barcelona 2000

Químic. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d'Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.

Joaquim Maria de

Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de
Tarragona 1848 - Segovia 1943

Enginyer forestal. Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Paulí

Castells i Vidal, Paulí
Barcelona 1877 - 1956

Industrial. Enginyer industrial, catedràtic d'anàlisi matemàtica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).

Assumpció

Català i Poch, Assumpció
Barcelona 1925 - Barcelona 2009

Matemàtica, física, astrònoma. Va començar a treballar en astronomia l'any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l'absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d'astrònoma professional a la universitat espanyola.

Ildefons

Cerdà i Sunyer, Ildefons
Centelles, Osona 1815 - Caldas de Besaya, Santander 1876

Enginyer. Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic, i amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona. El 1836 es traslladà a Madrid, on ingressà a l'escola d'enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841.

Leandre

Cervera i Astor, Leandre
Gràcia, Barcelona 1891 - Barcelona 1964

Veterinari, metge. Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer i a l'Institut de Fisiologia (1920).

Manel

Chiva i Royo, Manel
Barcelona 1952 - Barcelona 2011

Biòleg. Manel Chiva Royo va néixer a Barcelona a l’any 1952. Va cursar el batxillerat a l’escola Salleras de Barcelona. Després de cursar el curs preuniversitari a l’acadèmia Peñalver de Barcelona va iniciar la llicenciatura de biologia a la Universitat de Barcelona, obtenint el grau de llicenciat el mes de juny de 1975.

Laur

Clariana i Ricart, Laur
Barcelona 1842 - Barcelona 1916

Enginyer. Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l'escola d'enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d'una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.

Guillem

Colom i Casasnovas, Guillem
Sóller, Mallorca 1900 - Sóller, Mallorca 1993

Biòleg. Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.

Josep

Comas i Solà, Josep
Barcelona 1868 - Barcelona 1937

Astrònom. Fou director de l'Observatori Fabra. Descobrí 11 asteroides i 2 cometes. El 1905 obtingué el premi Janssen de la Societat Astronòmica de França i fou elegit membre de la Societat Astronòmica de Londres.

Lluís

Companyó i , Lluís
Ceret, Vallespir 1781 - Perpinyà 1871

Metge, naturalista. Fundador dels Museu d'Història Natural de Perpinyà, d'on fou el primer director (1840).

Antoni Cebriá

Costa i Cuixart, Antoni Cebriá
València 1817 - Barcelona 1886

Botànic. Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.

Miquel

Crusafont i Pairó, Miquel
Sabadell 1910 - Sabadell 1983

Paleontòleg. Es llicencià en farmàcia (1933) i es doctorà en ciències naturals (1955). Catedràtic de paleontologia a les universitats d'Oviedo i de Barcelona (1961). Fou el creador i l'impulsor de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.

Josep

Cuatrecasas i Arumí, Josep
Camprodon, Ripollès 1903 - Washington (EUA) 1996

Botànic. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s'hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.

Pere

Domingo i Sanjuán, Pere
Tarragona 1896 - Barcelona 1979

Biòleg. Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d'investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.

Albert

Dou i Mas de Xexàs, Albert
Olot 1915 - Sant Cugat del Vallès 2009

Matemàtic. Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Francesc

Duran i Reynals, Francesc
Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958

Metge, investigador. Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d'investigació a l'Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia.

Josep

Egozcue i Cuixart, Josep
Barcelona 1940 - Barcelona 2006

Metge, genetista. Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l'equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

Francesc

Español i Coll, Francesc
Valls 1907 - Barcelona 1999

Zoòleg, farmacèutic. Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1932). Fou regent d'entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l'Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d'aquest Museu (1966-1977).

Josep

Estalella i Graells, Josep
Vilafranca del Penedès 1879 - Barcelona 1938

Químic, físic. Es doctorà en la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l'institut d'ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid.

Antoni

Esteve i Subirana, Antoni
Manresa 1902 - Barcelona 1979

Farmacèutic. El 1929 es féu càrrec de l'establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa (1787) i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí.

Miquel Àngel

Fargas i Roca, Miquel Àngel
Castellterçol, Vallès Oriental 1858 - Barcelona 1916

Metge, ginecòleg, polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica.

Pere

Farreras i Valenti, Pere
Barcelona 1916 - Barcelona 1968

Metge, catedràtic. Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patologia y clínica médica (1951).

Marià

Faura i Sans, Marià
Barcelona 1883 - Barcelona 1941

Sacerdot, paleontòleg, geòleg. Sacerdot (1908). Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d'Almera i de Bofill i Poch. Estudià els crustacis, els graptòlits i els mol·luscs, especialment els paleozoics.

Jaume

Ferran i Clua, Jaume
Corbera de Terra Alta 1852 - Barcelona 1929

Metge, bacteriòleg. Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malaties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians.

Angeleta

Ferrer i Sensat, Angeleta
Barcelona 1904 - Barcelona 1992

Pedagoga, mestra, catedràtica. Va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l'ensenyament i la pedagogia. Filla i néta de mestres va ser la continuadora del tipus d'escola oberta i renovadora impulsada per la seva mare, la pedagoga Rosa Sensat i Vila. Segons les seves pròpies paraules, «l'educació és més una obra d'amor que de ciència.

Jordi

Folch i Pi, Jordi
Barcelona 1911 - Boston, Massachusetts 1979

Neuroquímic, bioquímic. Bioquímic català a la Universitat de Harvard (Hospital McLean) reconegut universalment com un dels fundadors del camp de la química estructural de lípids complexos i líder en el desenvolupament de la Neuroquímica com a disciplina destacada dins de les neurociències.

Pius

Font i Quer, Pius
Lleida 1888 - Barcelona 1964

Farmacèutic, botànic, químic. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22).

Eduard

Fontserè i Riba, Eduard
Barcelona 1870 - Barcelona 1970

Sismòleg, meteoròleg. Es llicencià en ciències físico-matemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l'hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou cap durant 67 anys; aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l'Acadèmia de Ciències.

Josep Maria

Fuset i Tubià, Josep Maria
Sueca, la Ribera Baixa 1871 - Barcelona 1952

Polític, naturalista, biòleg. Fill de pagès i comerciant, féu els primers estudis a l'Institut de Segon Ensenyament de Sueca, la licenciatura en Ciències Naturals a Madrid on es doctorà el 1897 amb la tesi Contribución al estudio del aparato digestivo de los ortópteros.

Francesc

García del Cid i Arias, Francesc
Málaga 1897 - Barcelona 1965

Biòleg. El 1918 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1930, en Medicina i Cirurgia. Obtingué el seu Doctorat en Ciències per la Universitat de Madrid el 1922.

Miquel de

Garganta i Fàbrega, Miquel de
Olot (Garrotxa) 1903 - Olot (Garrotxa) 1988

Botànic. Botànic i historiador de la Botànica. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona 1927 i s?hi doctorà a Madrid el 1936. Esdevingué botànic sota el mestratge d?Antoni de Bolòs, Pius Font i Quer i Josep Cuatrecasas.

Marià de la Pau

Graells i Agüera, Marià de la Pau
Barcelona 1809 - Madrid 1899

Pedagog. Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales en 1897, catedràtic d'anatomia i fisiologia a la universitat de Madrid en 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France.

Maurici

Hernández i Ponsetí, Maurici
Maó (Menorca) 1859 - Maó (Menorca) 1932

Meteoròleg, farmacèutic. Cursà estudis a Barcelona. Quan tornà de Barcelona a Maó, començà a mesurar el clima des del terrat de la seva farmàcia al carrer de s'Arraval. Fou també primer inspector químic del laboratori municipal de la ciutat creat el 1913 a l'Hospital Civil, però destacà com a meteoròleg.

Emili (Huguet del Villar)

Huguet i Serratacó, Emili (Huguet del Villar)
Granollers, Vallès Oriental 1871 - Rabat 1951

Geògraf, edafòleg, botànic. Fou conegut per Huguet del Villar. Molt jove, viatjà per l'Amèrica Llatina. En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista. Fou també periodista literari.

Carlos

Ibáñez i Ibáñez, Carlos
Barcelona 1825 - Niça 1891

Militar. El 1839 ingressà a l'acadèmia d'enginyers de l'exèrcit. Publicà amb Joan Modet, un Manual del pontonero (1853). Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l'estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics.

Ramon

Jardí i Borràs, Ramon
Tivissa, Ribera d'Ebre 1881 - Barcelona 1972

Físic. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l'escola d'Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51).

Antoni

Jonch i Cuspinera, Antoni
Granollers 1916 - Granollers 1992

Gestor cultural. Amant i apassionat de la nautra des de ben petit, el 1934 es desplaçà a Madrid per estudiar Farmàcia, on tingué com a professor de botànica el catedràtic Josep Cuatrecasas. La Guerra Civil escapçà els estudis, que hagué de continuar a Barcelona un cop instaurada la dictadura. Sempre atent al desenvolupament cultural i científic de Granollers, participà i treballà en diverses entitats i administracions de la ciutat.

Josep Joaquim

Landerer i Climent, Josep Joaquim
València 1841 - Tortosa, Baix Ebre 1922

Astrònom. El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques. Residí algun temps a França. Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905.

Josep

Laporte i Salas, Josep
Reus 1922 - Barcelona 2005

Metge. Va presidir, entre 1970 i 1974, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Balears.

Josep

Maluquer i Nicolau, Josep
Barcelona 1883 - Barcelona 1960

Empresari. Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d'Història Natural. Director General de CAMPSA (1931) i d'indústria, a la zona republicana durant la guerra civil.

Ramon de

Manjarrés i de Bofarull, Ramon de
Barcelona 1827 - Sevilla 1918

Industrial, enginyer. Estudià a les classes de la Junta de Comerç. Fou un dels membres de la primera promoció d'enginyers industrials.

Ramon

Margalef i López, Ramon
Barcelona 1919 - Barcelona 2004

Ecòleg. Ramon Margalef era professor emèrit d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El passat 23 de Maig del 2004, malauradament, Ramon Margalef ens va abandonar i, rera d'ell, va deixar un llegat científic i humà inigualable.

Antoni

Martí i Franquès, Antoni
Altafulla 1750 - Tarragona 1832

Botànic. Fill d'una família hisendada a Altafulla, on tenien la casa pairal d'Ardenya i per això també se'l coneix com Martí d'Ardenya. Tot i que estudià dos anys a la Universitat de Cervera, dels 14 als 16, els historiadors es posen d'acord en afirmar que era autodidacta. Apassionat de la química i la botànica, la liberalitat del seu pare i l'estabilitat de l'economia familiar li permeteren dedicar temps al seu aprenentatge.

Joaquim

Mateu i Sanpere, Joaquim
Barcelona 1921 - Barcelona 2015

Entomòleg. Joaquim Mateu Sanpere va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1921. L’any 1940 Mateu entrà en contacte amb el Museu de Zoologia de Barcelona, concretament amb la secció d’entomologia, aleshores dirigida per Francesc Español. Dos anys després d’aquest primer contacte, el novembre de 1942, Mateu començà el seu servei militar, que es perllongà fins al juny de 1945.

Emili

Mira i López, Emili
Santiago de Cuba 1896 - Brasil 1964

Metge. Fill d'un metge familiar, en finalitzar la guerra de Cuba (1898), es traslladà amb la seva família a Galícia, i després a Catalunya, on va cursar estudis superiors. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari el 1917, als 20 anys d'edat. Es va doctorar també amb Premi Extraordinari a la Universitat de Madrid el 1923.

Enric

Moles i Ormella, Enric
Barcelona 1883 - Mèxic 1943

Químic. Es doctorà en farmàcia a Barcelona amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos... (1906), i es doctorà en física a Ginebra amb Contribution à la révision du poids atomique du brome... (1916).

Pere Felip

Monlau i Roca, Pere Felip
Barcelona 1808 - Madrid 1871

Científic. Obtingué el títol de metge a Barcelona, el 1833. Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats. Dirigí el diari "El Vapor" (1835-36), i fou desterrat a les Canàries el 1837.

Pere

Montserrat i Recoder, Pere
Mataró 1918 - Jaca 2017

Botànic, ecòleg. Botànic i ecòleg. Les seves àrees d'interès van ser la taxonomia de les plantes vasculars (Pteridòfits i els Espermatòfits), la geobotànica i va dedicar molt de temps a l'estudi de les pastures, a l'ecologia de muntanya i als ecosistemes agrícoles. Va ser el cofundador del Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca (Osca), on va formar l'herbari més important del món dedicat a les plantes dels Pirineus i de l'Aragó, l'Herbari JACA i el tercer herbari més gran d'Espanya.

Narcís

Monturiol i Estarriol, Narcís
Figueres, Alt Empordà 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelonès 1885

Polític, inventor. Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Després d'exiliar-se a Perpinyà el 1848, tornà a Barcelona i en els anys següents inicià la seva dedicació a invencions mecàniques, que explotà d'una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure.

Francesc

Novellas i Roig, Francesc
Barcelona 1874 - 1970

Químic. Conreà primerament l'escultura, però l'abandonà i es llicencià en ciències (1898) i en química (1910). Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d'Història Natural (1899), i en fou president (1903).

Joan

Oró i Florensa, Joan
Lleida 1923 - Barcelona 2004

Bioquímic, investigador. Bioquímic, llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1947), es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston (EUA) el 1956, on estudià el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals, investigacions que foren clau per a l'estudi sobre l'origen de la vida i la interpretació de l'absència de vida al planeta Mart.

Pere

Pascual i de Sans, Pere
Sevilla 1934 - Barcelona 2006

Físic. Fill de Josep Pascual i Vila i Montserrat de Sans i Coret. Nasqué a Sevilla el 1934, on el seu pare era catedràtic de Química Orgànica. El 1936 la seva família es va traslladar a Barcelona. 

Josep

Pascual i Vila, Josep
Mataró 1895 - Barcelona 1979

Químic. Nasqué a Mataró el 1895, fill de Pere Pascual i Tayeda i Gertrudis Vila i Ribes. Va morir a Barcelona l´any 1979.

Griselda

Pascual i Xufré, Griselda
Barcelona 1926 - Barcelona 2001

Matemàtica. La seva infantesa es desenvolupà en un entorn intel·lectual estimulant. El seu pare, Julio Pascual, era un pintor de reconegut prestigi, i dues ties seves eren mestres d'escola. Griselda Pascual rebé la seva primera formació a l'escola privada Institució Cultural Femenina, sota el mestratge de les seves ties, una de les quals n'era la directora.

Rafael

Patxot i Jubert, Rafael
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1872 - Ginebra 1964

Meteoròleg, mecenes, escriptor, bibliòfil. Home de gran temperament s'abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que culminà en la Institució Patxot.

Carles

Pau i Espanyol, Carles
Sogorb, Alt Palància 1857 - Sogorb, Alt Palància 1937

Botànic. Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia. Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques.

Agustí

Pedro i Pons, Agustí
Barcelona 1898 - Barcelona 1971

Metge, pedagog. Metge internista. Estudià amb Francesc Esquerdo i Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.

August

Pi i Sunyer, August
Barcelona 1879 - Mèxic 1965

Metge. El 1902 fundà la Societat Catalana de Biologia i, més endavant, fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona, on creà una veritable escola de la seva especialitat i desplegà una gran tasca docent i d'investigació al Laboratori Bacteriològic Municipal i a l'Institut de Fisiologia.

Isidre

Pòlit i Buxareu, Isidre
Alella 1880 - Barcelona 1958

Astrònom, físic, matemàtic. «Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l'estelada s'havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d'Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l'astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d'aquest científic.

Josep

Pons i Rosell, Josep
Arbós (Tarragona) 1918 - Sant Feliu del Llobregat (Barcelona) 2013

Antropòleg. Referent de l'Antropologia Física i mestre d'una generació d'antropòlegs físics. Va ser Catedràtic d'Antropologia, President de la SEAB (Sociedad Española de Antropología Biológica) (1978-1984), de l'IDA (International Dermatoglyphics Association) (1961-1971) i Membre de Nombre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Llorenç

Presas i Puig, Llorenç
Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 1811 - Barcelona 1875

Pedagog. Doctor en ciències (1846) i en farmàcia (1846). Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l'Escola Industrial.

Antoni

Prevosti i Pelegrín, Antoni
Barcelona 1919 - Barcelona 2011

Biòleg. Genetista i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona. Quan la genètica ni tan sols tenia una assignatura a la universitat, Antoni Prevosti volia dedicar-s'hi. Amb la perseverança que sempre va defensar per ser un bon científic, Prevosti va aconseguir el seu objectiu convertint-se en un investigador i docent actiu fins al final de la seva vida, fent honor al càrrec de catedràtic emèrit jubilat de genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Pere

Puig i Adam, Pere
Barcelona 1900 - Madrid 1960

Matemàtic. Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l'Instituto de San Isidro, de Madrid.

Pere

Puig i Muset, Pere
Molins de Rei 1911 - Barcelona 1983

Farmacèutic. En una postguerra que no animava als grans descobriments, Pere Puig Muset va formar part de les ments brillants que van contribuir a la creació d'una farmacèutica moderna. Investigador apassionat, didàctic amb tots aquells que s'hi acostaven i generós en els seus descobriments, Puig Muset va arriscar-se a crear uns laboratoris farmacèutics per a la creació de productes originals, en un moment on a l'Estat espanyol era habitual establir laboratoris per copiar fórmules ja establertes.

Rafael

Puig i Valls, Rafael
Tarragona 1845 - 1920

Enginyer forestal. Destaca pel seu impuls a la conscienciació popular de la importància dels boscos per a la protecció del territori, cosa que va fer a través de molts articles, el més significatiu publicat a La Vanguardia el 1898 (La Pàtria i l’arbre). L'any 1899, se celebrava, a iniciativa seva, la primera festa de l’arbre a Barcelona, la qual es consolidà definitivament per la Reial ordre de 1915 on s’establia com a obligatòria aquesta celebració.

Antoni

Pujadas i Mayans, Antoni
Igualada, Anoia 1811 - Barcelona 1881

Psiquiatre. Metge psiquiatre. A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París. Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1854).

Jaume

Pujiula i Dilmé, Jaume
Besalú, Garrotxa 1869 - Barcelona 1958

Biòleg. Ingressà a la Companyia de Jesús. S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya. El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l'Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l'Institut Químic de Sarrià.

Enric

Ras i Oliva, Enric
Tarragona 1915 - Benicarló 2007

Catedràtic, pedagog. Enginyer i catedràtic d'electricitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un professor recordat, un enginyer reconegut i una figura acadèmica respectada, Enric Ras i Oliva va portar l'enginyeria més enllà d'on semblava que es podia fer quan va començar a practicar-la, en plena guerra civil espanyola. Implicat no solament en la seva feina, sinó en el futur de l'enginyeria a Catalunya i el de la formació d'aquesta, també va saber destacar la importància de la responsabilitat ecològica i social que tot plegat implicava.

Salvador

Reguant i Serra, Salvador
Súria 1928 - Barcelona 2016

Paleontòleg, geòleg. Especialista de referència mundial en l’estudi dels briozous fòssils. Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del 1986. Científic i humanista, va ser fundador i director de la revista Contributions to Science.

Bartolomeu

Robert i Yarzábal, Bartolomeu
Tampico, Mèxic 1842 - Barcelona 1902

Metge, polític. Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1864). Fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu el 1869.

Josep

Rodrigo i Botet, Josep
Manises, L'Horta 1842 - Madrid 1915

Enginyer tècnic. Participà en la realització de grans obres públiques a Sudamèrica. Amb motiu de les excavacions requerides per aquestes obres descobrí ossos d'un tamany molt superior a l'habitual.

Joan Joaquim

Rodríguez i Femenias, Joan Joaquim
Maó, Menorca 1839 - Tolosa, Llenguadoc 1905

Botànic. Es dedicà a l'estudi de les algues, de les quals reuní una valuosa col·lecció, i de la flora menorquina.

Pere Màrtir

Rossell i Vilar, Pere Màrtir
Olot, Garrotxa 1882 - Barcelona 1933

Veterinari. Estudià a l'Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll. Hagué d'exiliar-se arran de la Setmana Tràgica (1909) i passà a França, on s'interessà per l'estudi de les produccions pecuàries del Principat.

Jordi

Sabater Pi, Jordi
Barcelona 1922 - Barcelona 2009

Etòleg. Nascut el 2 d'agost del 1922, va ser un dels científics catalans més coneguts internacionalment per les aportacions en l'àmbit de l'etologia. Va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va efectuar recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.

Francesc

Salvà i Campillo, Francesc
Barcelona 1751 - Barcelona 1828

Pedagog, metge, investigador. Estigué afiliat al grup d'il·lustrats catalans, dins del qual col·laborà en l'afany de progrès tècnic i social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.

Lluís Antoni

Santaló i Sors, Lluís Antoni
Girona 1911 - Buenos Aires 2001

Matemàtic. Lluís Santaló va néixer a Girona, el 9 d'octubre de 1911 al si d'una família de gran reputació pedagògica. Als 16 anys anà a estudiar a Madrid, a la Facultat de Matemàtiques. Obtingué la llicenciatura el 1934, i ajudat pel professor Julio Rey Pastor, viatjà a Hamburg per treballar amb W. Blaschke en probabilitats geomètriques, iniciant-se així en el que s'anomenaria geometria integral. El 1936 publicà la seva tesi doctoral.

Prudenci

Seró i Navàs, Prudenci
Cabassers, Priorat 1883 - Cabassers, Priorat 1963

Metge, investigador. Mestre i investigador infatigable i summament assenyat, respectuós i amable. Féu estudis de medicina a la Universitat de Barcelona i els acabà l'any1908. Inicialment es va especialitzar en oftalmologia, però era un homemolt sensible i va restar pregonament afectat per la mort d'algunparent, que no va poder evitar.

Fèlix

Serratosa i Palet, Fèlix
Barcelona 1925 - 1995

Químic. El 1991 rebé el Premi Fundació Catalana per a la Recerca. En 1992 li va ser atorgada la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic per la Generalitat de Catalunya pel seu treball en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica i el 1993 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Lluís

Solé i Sabarís, Lluís
Gavà, Baix Llobregat 1908 - Capellades, Anoia 1985

Geòleg, geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara. Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui col·laborà científicament prop de mig segle.

Ferran

Sunyer i Balaguer, Ferran
Figueres, Alt Empordà 1912 - Barcelona 1967

Matemàtic. Afectat de paràlisi des del seu naixement, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques. Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d'investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a "Comptes Rendus" de l'Académie des Sciences de París.

Josep

Teixidor i Batlle, Josep
Llers, Alt Empordà 1920 - Barcelona 1989

Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric.

Esteve

Terrades i Illa, Esteve
Barcelona 1883 - Madrid 1950

Matemàtic, enginyer. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d'ingrès a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".

Frederic

Trèmols i Borrell, Frederic
Cadaqués (Alt Empordà) 1831 - Barcelona 1900

Químic, botànic. Es llicencià en Farmàcia a Barcelona i s?hi doctorà a Madrid el 1856. L'any 1861 obtingué la Càtedra de Farmàcia Quimicoinorgànica de la Universitat de Granada i al cap de poc temps passà per trasllat a la del mateix nom a la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser Degà de la Facultat de Farmàcia.

Josep

Trueta i Raspall, Josep
Barcelona 1897 - Barcelona 1977

Metge. Metge traumatòleg. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922. Treballà a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan.

Ramon

Turró i Darder, Ramon
Girona 1854 - Barcelona 1926

Filòsof, biòleg. Fill d'una família de Malgrat, nasqué incidentalment a Girona. De molt jove s'allistà voluntari per lluitar contra els carlins. L'any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys.

Lluís

Vallmitjana i Rovira, Lluís
Torredemabarra 1914 - Barcelona 2006

Naturalista, biòleg. Catedràtic d'histologia vegetal i animal de la Facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1983). Entre les seves aportacions a la ciència catalana, cal destacar l'impuls en la microscòpia electrònica i en la creació dels Serveis científics tècnics de la Universitat de Barcelona.

Estanislau

Vayreda i Vila, Estanislau
Olot (Garrotxa) 1848 - Olot (Garrotxa) 1901

Botànic. Es llicencià en Farmàcia a Barcelona el 1868. Fou farmacèutic militar en l'exèrcit carlí i aquesta és, de fet, l'única dedicació professional que va exercir, car fou un hisendat que es dedicà a tenir cura de les propietats familiars, la qual cosa li deixava molt de temps lliure per al conreu de la ciència.

Joaquim Josep

Veà i Baró, Joaquim Josep
Barcelona 1958 - 2016

Primatòleg. Professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats de la mateixa universitat. La seva recerca en la selva de Zaire i Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la naturalesa i els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l'activitat humana.

Lluís Maria

Vidal i Carreras, Lluís Maria
Barcelona 1842 - Barcelona 1922

Geòleg, enginyer. Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella la Nova) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.

Sebastià

Vidal i Soler, Sebastià
Barcelona 1842 - Manila 1889

Enginyer forestal. Finalitzà aquests estudis el 1865. Fou destinat a les Filipines, com a inspector de montes, el 1871 i el 1876 es va crear la Comissió de la Flora i Estadística Forestal per a aquesta colònia de la que fou anomenat cap, simultaniejant dita feina amb la de director del Jardí Botànic de Manila (1878-1889). Fou un eminent botànic i va escriure diverses obres sobre la flora de les Filipines que contrastà amb col•leccions dipositades arreu del món.

Joan

Vilanova i Piera, Joan
València 1821 - Madrid 1893

Geòleg. Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la universitat de Madrid. Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola. Teoría y práctica de pozos artesianos, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, Descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis.

Carmina

Virgili i Rodon, Carmina
Barcelona 1927 - Barcelona 2014

Geòloga. Eminent geòloga catalana. Va publicar llibres i més d'un centenar d'articles sobre tot en l'àmbit de l'estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental.

Josep

Vives i Codina, Josep
Callús, Bages 1931 - Barcelona 1993

Botànic. Des de la infantesa fou botànic entusiasta. Era un noi plenament llançat, amb tot el vigor, a l'estudi de les plantes i de la vegetació. A l'edat dels 14 anys, vista la seva manera d'ésser, fou admès per a treballar, sense cobrar, a l'Institut Botànic de Barcelona.

Josep Lluís

Vives i Comallonga, Josep Lluís
Figueres 1897 - Barcelona 1995

Enginyer forestal. Ingressà en el cos facultatiu corresponent el 1934. Va treballar al servei de la Generalitat republicana entre 1931 i 1939, com a responsable de l’Oficina del Servei Forestal de Girona i com a professor de silvicultura i dibuix topogràfic de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Passada la Guerra Civil Espanyola va ser destinat a la Diputació de Barcelona i a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu (1958).

Conrad

Xalabarder i Puig, Conrad
Caldes de Montbui, Vallès Occidental 1899 - Barcelona 1979

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l'any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director. Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l'aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi.