Català
Galeria de científics catalans
Home » Científics » Per matèria » Matemàtica
Veure llistat complet

Hem trobat un total de 11 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina de l'1 al 11 de 11.

Assumpció

Català i Poch, Assumpció
Barcelona 1925 - Barcelona 2009

Matemàtica, física, astrònoma. Va començar a treballar en astronomia l'any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l'absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d'astrònoma professional a la universitat espanyola.

Albert

Dou i Mas de Xexàs, Albert
Olot 1915 - Sant Cugat del Vallès 2009

Matemàtic. Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Eduard

Fontserè i Riba, Eduard
Barcelona 1870 - Barcelona 1970

Sismòleg, meteoròleg. Es llicencià en ciències físico-matemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l'hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou cap durant 67 anys; aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l'Acadèmia de Ciències.

Carlos

Ibáñez i Ibáñez, Carlos
Barcelona 1825 - Niça 1891

Militar. El 1839 ingressà a l'acadèmia d'enginyers de l'exèrcit. Publicà amb Joan Modet, un Manual del pontonero (1853). Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l'estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics.

Griselda

Pascual i Xufré, Griselda
Barcelona 1926 - Barcelona 2001

Matemàtica. La seva infantesa es desenvolupà en un entorn intel·lectual estimulant. El seu pare, Julio Pascual, era un pintor de reconegut prestigi, i dues ties seves eren mestres d'escola. Griselda Pascual rebé la seva primera formació a l'escola privada Institució Cultural Femenina, sota el mestratge de les seves ties, una de les quals n'era la directora.

Isidre

Pòlit i Buxareu, Isidre
Alella 1880 - Barcelona 1958

Astrònom, físic, matemàtic. «Explicava que de minyó, en retornar ja de vespre de Badalona a Alella, de tant contemplar l'estelada s'havia enamorat del firmament». Aquestes paraules de Josep M. Casals en record d'Isidre Pòlit exemplifiquen la passió per l'astronomia que des de ben jove va acompanyar la carrera d'aquest científic.

Pere

Puig i Adam, Pere
Barcelona 1900 - Madrid 1960

Matemàtic. Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l'Instituto de San Isidro, de Madrid.

Lluís Antoni

Santaló i Sors, Lluís Antoni
Girona 1911 - Buenos Aires 2001

Matemàtic. Lluís Santaló va néixer a Girona, el 9 d'octubre de 1911 al si d'una família de gran reputació pedagògica. Als 16 anys anà a estudiar a Madrid, a la Facultat de Matemàtiques. Obtingué la llicenciatura el 1934, i ajudat pel professor Julio Rey Pastor, viatjà a Hamburg per treballar amb W. Blaschke en probabilitats geomètriques, iniciant-se així en el que s'anomenaria geometria integral. El 1936 publicà la seva tesi doctoral.

Ferran

Sunyer i Balaguer, Ferran
Figueres, Alt Empordà 1912 - Barcelona 1967

Matemàtic. Afectat de paràlisi des del seu naixement, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques. Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d'investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a "Comptes Rendus" de l'Académie des Sciences de París.

Josep

Teixidor i Batlle, Josep
Llers, Alt Empordà 1920 - Barcelona 1989

Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric.

Esteve

Terrades i Illa, Esteve
Barcelona 1883 - Madrid 1950

Matemàtic, enginyer. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí el seu discurs d'ingrès a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".