Català
Galeria de científics catalans
Home » Científics
Veure llistat complet

Hem trobat un total de 114 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina del 25 al 36 de 114.

Leandre

Cervera i Astor, Leandre
Gràcia, Barcelona 1891 - Barcelona 1964

Veterinari, metge. Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer i a l'Institut de Fisiologia (1920).

Laur

Clariana i Ricart, Laur
Barcelona 1842 - Barcelona 1916

Enginyer. Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l'escola d'enginyers de Barcelona des del 1891. El 1909 obtingué la creació d'una càtedra de càlcul infinitesimal. Realitzà estudis de la relació entre les matemàtiques i la música.

Guillem

Colom i Casasnovas, Guillem
Sóller, Mallorca 1900 - Sóller, Mallorca 1993

Biòleg. Especialista en foraminífers i calpionèl·lids, descobrí unes 250 espècies noves per a la Ciència i publicà més de 200 llibres tècnics, de divulgació, articles a revistes científiques, estudis de petroli, etc.

Josep

Comas i Solà, Josep
Barcelona 1868 - Barcelona 1937

Astrònom. Fou director de l'Observatori Fabra. Descobrí 11 asteroides i 2 cometes. El 1905 obtingué el premi Janssen de la Societat Astronòmica de França i fou elegit membre de la Societat Astronòmica de Londres.

Lluís

Companyó i , Lluís
Ceret, Vallespir 1781 - Perpinyà 1871

Metge, naturalista. Fundador dels Museu d'Història Natural de Perpinyà, d'on fou el primer director (1840).

Antoni Cebriá

Costa i Cuixart, Antoni Cebriá
València 1817 - Barcelona 1886

Botànic. Es llicencià en Medicina i Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1843, havent estudiat, entre altres llocs, a l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç. El 1854 es llicencià en filosofia, secció de Ciències Naturals, a la Universitat de Barcelona, on ja era ensenyant.

Miquel

Crusafont i Pairó, Miquel
Sabadell 1910 - Sabadell 1983

Paleontòleg. Es llicencià en farmàcia (1933) i es doctorà en ciències naturals (1955). Catedràtic de paleontologia a les universitats d'Oviedo i de Barcelona (1961). Fou el creador i l'impulsor de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.

Josep

Cuatrecasas i Arumí, Josep
Camprodon, Ripollès 1903 - Washington (EUA) 1996

Botànic. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1923 i s'hi doctorà a Madrid el 1928. Entre 1927 i 1931 realitzà estades de formació als Jardins Botànics de Ginebra i Berlín, amb beques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.

Pere

Domingo i Sanjuán, Pere
Tarragona 1896 - Barcelona 1979

Biòleg. Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d'investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.

Albert

Dou i Mas de Xexàs, Albert
Olot 1915 - Sant Cugat del Vallès 2009

Matemàtic. Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Francesc

Duran i Reynals, Francesc
Barcelona 1899 - New Haven (EUA) 1958

Metge, investigador. Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d'August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d'investigació a l'Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia.

Josep

Egozcue i Cuixart, Josep
Barcelona 1940 - Barcelona 2006

Metge, genetista. Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser secretari general i vicedegà de relacions exteriors amb l'equip del degà Ramon Pascual, època en la qual es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

12345678910
« primer « anterior
següent » últim »