Català
Galeria de científics catalans
Home » Científics
Veure llistat complet

Hem trobat un total de 113 resultats. T'estem mostrant en aquesta pàgina del 13 al 24 de 113.

Antoni de

Bolòs i Vayreda, Antoni de
Olot 1889 - Barcelona 1975

Farmacèutic, botànic. El 1934 fou nomenat conservador d'herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona. El 1939 s'hagué de fer càrrec de la direcció de l'Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals.

Odón de

Buen i del Cos, Odón de
Zuera, Aragó 1863 - Mèxic 1945

Oceanògraf, naturalista. Catedràtic d'història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes. Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l'Instituto Español de Oceanografía. El 1939 s'exilià a Mèxic.

Joan

Cadevall i , Joan
Castellgalí 1846 - Terrassa 1921

Pedagog, botànic. Definit per la seva modèstia, Joan Cadevall que «no aspirava que el seu nom pogués figurar algun dia al costat dels de Costa, Trèmols, Vayreda..., respectabilíssims; s'hauria acontentat que anés després dels d'ells, a respectuosa distància...», com indicava Pius Font i Quer en la llarga nota necrològica que li dedicà, es convertí en un dels científics més destacats de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya.

Mª Àngels

Cardona i Florit, Mª Àngels
Ciutadella, Menorca 1940 - Barcelona 1991

Botànica. Era una persona que desitjava d'aplicar tant com fos possible les novetats de la ciència moderna. De temperament obert i franc, si una cosa li agradava l'elogiava lliurement, però, si no li agradava la criticava amb la mateixa llibertat.

Josep

Carreras i Barnés, Josep
Palamós 1943 - Barcelona 2014

Metge, bioquímic. Metge i catedràtic de bioquímica a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Carreras fou un dels principals impulsors de la bioquímica a Catalunya durant els últims 40 anys. La seva obra docent i investigadora va ser essencial per recuperar la tasca de l'Institut de Fisiologia, creat per August Pi i Sunyer l’any 1921 i suprimit en finalitzar la guerra civil el 1939.

Ferran

Casablancas i Planell, Ferran
Sabadell 1874 - Barcelona 1960

Industrial. Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i l'any 1913 assolí d'inventar un dispositiu per a la filatura de cotó, el qual, basat en un mecanisme que denominà sistema de grans estiratges, revolucionà la indústria cotonera.

Creu

Casas i Sicart, Creu
Barcelona 1913 - Bellaterra 2007

Botànica. Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enric

Casassas i Simó, Enric
Sabadell 1920 - Barcelona 2000

Químic. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor adjunt (1950-66). Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de la Laguna (1967-69) i a la Universitat Autónoma de Barcelona (1969-76), de química orgànica i analítica a la E. T. S. d'Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), i de química analítica a la Universitat de Barcelona des del 1976.

Joaquim Maria de

Castellarnau i Lleopart, Joaquim Maria de
Tarragona 1848 - Segovia 1943

Enginyer forestal. Va realitzar estudis cel·lulars sobre els diferents tipus de fustes i establí nous procediments analítics per a la determinació de les espècies a través de la seva fusta. Va publicar diversos estudis al respecte, innovadors en el camp de la histologia vegetal, cosa que fou reconeguda pel Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Paulí

Castells i Vidal, Paulí
Barcelona 1877 - 1956

Industrial. Enginyer industrial, catedràtic d'anàlisi matemàtica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).

Assumpció

Català i Poch, Assumpció
Barcelona 1925 - Barcelona 2009

Matemàtica, física, astrònoma. Va començar a treballar en astronomia l'any 1952, una època marcada per la penúria econòmica i l'absència quasi completa de dones a la universitat del país. De fet, va ser la primera dona en ocupar un càrrec d'astrònoma professional a la universitat espanyola.

Ildefons

Cerdà i Sunyer, Ildefons
Centelles, Osona 1815 - Caldas de Besaya, Santander 1876

Enginyer. Enginyer urbanista. Inicià els seus estudis de llatí i filosofia a Vic, i amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona. El 1836 es traslladà a Madrid, on ingressà a l'escola d'enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841.

12345678910
« primer « anterior
següent » últim »