Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Huguet i Serratacó, Emili (Huguet del Villar)
Tornar enrere

Huguet i Serratacó, Emili (Huguet del Villar)

Granollers, Vallès Oriental 1871 - Rabat 1951. Geògraf, edafòleg, botànic.

Fou conegut per Huguet del Villar. Molt  jove, viatjà per l'Amèrica Llatina. En tornà el 1900, i es llançà a la  investigació geogràfica i naturalista. Fou també periodista literari.

Amb la Geografia general (1907) introduí a la Península Ibèrica la terminologia i les tendències de l'escola antropogeogràfica alemanya de F. Ratzel. El 1914 s'abocà exclusivament a la investigació. Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic (1915-17), i trobà el valor ecètic, precedent de l'ecologia, amb el qual pretengué d'explicar fets tan sorprenents com la pintura d'El Greco (1928). El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1925 demostrà, tornant a Chodat i davant el darrer Willkomm, que l'anomenada estepa central espanyola era d'origen antròpic. Deixà la geografia humana i se centrà en les tres direccions que ja no havia d'abandonar: la botànica sistemàtica, on descobrí un gènere i quinze espècies, la geobotànica, on introduí la sistemàtica del nord-americà Clements (conceptes de clímax, sèrie i successió), amb descobriments com el de les falses estepes peninsulars o l'àrea i l'origen d'espècies xerofítiques, i l'edafologia, que introduí a la península, amb estudis nombrosos i la primera gran sistematització. El 1936 emigrà al Marroc.

 Obres principals

  • Los suelos de la península Luso-ibérica (1937)
  • Types de sol de l'Afrique du Nord (1947)

Galeria d'imatges