Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Chiva i Royo, Manel
Tornar enrere

Chiva i Royo, Manel

Barcelona 1952 - Barcelona 2011. Biòleg.

Manel Chiva Royo va néixer a Barcelona a l’any 1952. Va cursar el batxillerat al col·legi Pedagogium San Fernando de Barcelona. Després de cursar el curs preuniversitari a l’acadèmia Peñalver de Barcelona va iniciar la llicenciatura de biologia a la Universitat de Barcelona, obtenint el grau de llicenciat el mes de juny de 1975.
 
Abans d’entrar a detallar les dues activitats de la seva faceta professional (docent i de recerca científica) cal esmentar un fet que va marcar el seu futur professional quan encara era estudiant de la llicenciatura de biologia: va ser durant el quart curs, a l’any 1973, en  escollir l’assignatura electiva “Biofísica de Macromoléculas” impartida pels Drs. Joan Antoni Subirana i Lluis Cornudella (q.e.p.d.). El primer explicava les bases físiques i metodològiques per tal d’estudiar els aspectes estructurals de les macromolècules, mentre que el Dr. Cornudella explicava aspectes més funcionals, el que en podríem dir els principis fonamentals de la direcció de la transmissió de la informació genètica de l’època: ADN --> ARN --> Proteïna. L'assignatura es completava amb una pràctica o bé exposant un tema bibliogràfic. Es tractava d’una  assignatura molt innovadora de totes les de la carrera tant pels seus continguts com, i molt especialment, per la seva dinàmica. La pràctica oferia la possibilitat d'entrar al Departament de Química Macromolecular de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Barcelona, fer experiments i discutir-ne els resultats. Alguns d'aquests experiments quedaven incorporats a treballs que en aquell moment es desenvolupaven. Això dóna una idea de que no es tractava de pràctiques més o menys de compromís que haguessin de fer els alumnes perquè ho digués el programa. Un bon nombre d'alumnes que varen escollir aquella assignatura electiva són ho han estat fins avui, brillants investigadors i professors de la que en podríem dir Escola Subirana. Naturalment, un d’ells el Dr. Manel Chiva. Part dels treballs de la seva pràctica li van permetre obtenir la llicenciatura de grau (tesina) dirigida pel Dr. Subirana.
 
En acabar la llicenciatura de Biologia, Manel Chiva va entrar com a professor no numerari al Departament de Geologia i Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB)  i al cap de dos cursos acadèmics es va incorporar, com a professor no numerari a la Facultat de Medicina de la UB on va compaginar la seva tasca docent de l’assignatura de Física Mèdica amb la realització de la seva tesi doctoral sota la direcció del Dr. Cristóbal Mezquita del Departament de Fisiologia Humana. El tema d’estudi va estar en esbrinar el paper d’algunes proteïnes durant el procés de l’espermatogènesi emprant com a model animal el gall. En acabar la tesi doctoral, va obtenir un plaça de professor adjunt en aquest darrer departament.
 
Trajectòria docent
Durant els cursos acadèmics 1976-1977 i 19977-1978 Manel Chiva va ser professor ajudant de classes practiques amb dedicació exclusiva de l’assignatura de Geologia i Edafologia al Departament del mateix nom de la Facultat de Farmàcia de la UB.  
 
Durant els cursos acadèmics 1979-1980 i 1980-1981. Va ser professor ajudant de pràctiques amb dedicació exclusiva de l’assignatura de Física Mèdica en el Departament del mateix nom de la Facultat de Medicina, de la UB.
 
Durant el curs 1981-1982 va entrar  com a  professor ajudant de pràctiques amb dedicació exclusiva de Fisiologia en el Departament de Fisiologia Humana, de la Facultat de  Medicina de la UB. Posteriorment i durant el període 1982-1985, va passar a la categoria de professor i finalment, l’any 1985 va entrar a formar part del professorat funcionari de la UB amb la categoria de professor titular; actualment, Departament de Ciències Fisiològiques II al Campus de Bellvitge on hi va ser fins el mes de maig de 2011.
 
Durant els anys 1993 a 1998 també va ser professor de Fisiologia Humana de la Diplomatura de Dietètica i Nutrició (CESNID, Centre adherit a la Universitat de Barcelona). Més enllà d'enumerar els diferents períodes de temps on va realitzar la seva activitat docent, primer com a professor de la Facultat de Farmàcia i després com a professor de l’assignatura de Física Mèdica de la Facultat de Medicina, cal destacar que la seva trajectòria docent tant  pels anys de dedicació com pel nombre d’estudiants que va formar; cal centrar-la en la assignatura de Fisiologia humana impartida tant a la llicenciatura de Medicina com en altres ensenyaments (Odontologia, Nutrició i Podologia). Fruit de la seva experiència docent i de  documentació  en les diverses matèries de l’assignatura de Fisiologia va ser la publicació d’una monografia : Apunts de Fisiologia, que des de l’any de la seva publicació (1999) fins a l’any 2006 va ser el llibre de text de l’assignatura Estructura i funció del cos humà. El llibre fou editat pel CESNID de la Universitat de Barcelona i encara avui és un llibre de referència per als estudiants de llicenciatura.
 
Aquesta tasca docent va anar acompanyada de la impartició de centenars d’hores de classes pràctiques, tutories, seminaris per als estudiants i tasques d’organització docent dins del propi Departament i de la Facultat de Medicina. Una altra tasca, molt important dins de la seva activitat docent però que se solapa amb la seva labor científica, va ser la de director de tesines i màsters de llicenciatura i la de director de Tesis Doctorals.  Finalment, dintre d’aquest apartat destacar que Manel Chiva a estones anava traduint al català l’obra De la Physiologie générale de Claude Bernard (1813-1878). La seva intenció era fer una reinterpretació actual de l’obra del professor Bernard, considerat como el creador de la medicina experimental. Malauradament aquesta tasca ha quedat  inconclusa en morir el mes de maig de 2011.
 
Activitat investigadora
Una altra etapa important en la seva formació científica, després de la que hem esmentat durant l’etapa d’estudiant, va ser la seva incorporació com a professor a la Facultat de Medicina on va compaginar la seva tasca docent amb la realització de la seva tesi doctoral sota la direcció del Dr. Cristóbal Mezquita. Com ja s’ha esmentat, el tema d’estudi va estar en esbrinar el paper d’algunes proteïnes durant el procés de l’espermatogènesi emprant com a model animal el gall.
 
L’estudi de la interacció de les proteïnes de la cromatina amb l’ADN durant l’espermatogènesi va ser el fil conductor de tota la seva trajectòria investigadora i de fet, aquest interès ja va venir marcat per la pràctica que va fer al departament del Dr. Joan Antoni Subirana consistent en construir un model d’una molècula d’ADN i veure cóm hi podien interaccionar alguns metalls, aminoàcids i petits pèptids. Més tard, i continuant amb l’estudi per difracció de raigs X de les interaccions entre el ADN i l’aminoàcid lisina, es va iniciar en la literatura científica internacional a l’any 1980 amb la publicació amb el Dr. Subirana d’un capítol de llibre on es presentaven resultats de la seva Tesina de llicenciatura.
 
En acabar la seva tesi doctoral el Dr. Manel Chiva va continuar amb la mateixa temàtica científica que breument la podríem resumir com l’estudi, des d’un punt de vista evolutiu, de les proteïnes histones i  no histones que compacten la cromatina durant el procés de l’espermatogènesi, emprant diversos models animals. Mentre tant, part del treball de la seva tesi doctoral va ser publicat a la prestigiosa revista científica Nucleic Acid Research l’any 1982.
 
L’estudi d’aquest tema el va dur a mantenir una relació científica molt intensa tant amb el Dr. Subirana, com ja hem citat, així com amb altres investigadors tant d’aquí com d’altres països. En diverses ocasions va fer estades a Vancouver al Departament de Zoologia de la Columbia University (Canadà) col·laborant amb el Dr. Harold Kasinsky i també al Departament de Bioquímica de la Columbia University a Victoria (Canadà) amb el Dr. Joan Ausió, que havia estat company de carrera i que és professor d’aquella universitat.
 
Amb motiu de  la seva  recerca d’espècies per a l’estudi de l’espermatogènesi, també havia anat a  d’altres països i col·laborat amb  científics de Chile (Instituto de Zoología, Universitat Austral de Chile i a la Universitat d’Antofagasta) i del Perú (Centro de Investigación de Bioquímica y Nutrición, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Lima).
 
La seva producció científica, sempre centrada en l’estudi de les proteïnes que compacten la cromatina durant l’espermatogènesi, no va tenir interrupcions des dels primers treballs que acabem de mencionar fins el dia de la seva mort. Tant és així, que els dos últims articles que s’han publicat els va revisar durant el procés de la seva malaltia hi van ser publicats després de la seva mort. Aquesta activitat científica feta per ell i els seus col·laboradors ha donat lloc a set  tesis doctorals i quatre  tesines o màsters de llicenciatura i s’ha vist plasmada en la publicació d’uns seixanta articles internacionals, uns vint de nacionals, diverses monografies i amb la participació a una gran quantitat de ponències i conferencies a congressos nacionals i internacionals.
 
Consideracions finals
Després de la seva mort, la Facultat de medicina de la UB (Campus Bellvitge) li va retre un sentit homenatge tant per part de les seves autoritats com per destacats científics i col·laboradors del Dr. Manel Chiva Royo. Varen glosar-ne el seu perfil acadèmic i científic destacant-ne la seva vàlua. D’altra banda, i per tal de completar la seva biografia cal esmentar que en Manel Chiva també era un gran naturalista i una persona culta, amant de la lectura, apassionat de la música i compromès amb els aspectes socials, culturals i polítics del nostre país. Un entusiasta seguidor, ja en èpoques pre-democràtiques, dels moviments reivindicatius que, entre altres activitats, el van portar a seguir i compartir les inquietuds del cantautor Raimon i mitjançant les seves cançons, a ser un profund coneixedor de la poesia de Salvador Espriu i d'Ausiàs Marc, entre d'altres. Per tant, la seva formació científica anava acompanyada d'una sòlida formació humanística.
 
 Manel Chiva era una persona tant planera i senzilla que era més conegut per la seva capacitat de interaccionar amb les persones que pel seu propi treball que, com es pot veure a l’apartat de bibliografia, ha estat copiós i de qualitat contrastable.  Moltes de les seves aficions també anaven estretament unides a la seva activitat professional. En aquest sentit, cal destacar que al llarg dels anys i degut els seus viatges transoceànics va reunir, estudiar i classificar centenars de closques de mol·luscs fet que considerava un complement lúdic dins de la seva tasca de recerca. D’altra banda, havia iniciat, en estones de lleure, un estudi de la microfauna que hi havia als roquers d’Altafulla i també a la desembocadura del riu Gaià. Doncs malgrat que les tecnologies actuals al van portar a emprar tècniques sofisticades (difracció de raigs X, microscòpia Electrònica, etc.) mai va deixar de ser un gran naturalista i un amant de la naturalesa.
 
La vinculació d’en Manel Chiva a la  vil·la d’Altafulla no és únicament deguda a les seves arrels familiars: avis altafullencs, mare altafullenca, casat amb Magda Blanch també filla d’Altafulla com tota la seva família, sinó també perquè des de la seva infància fins a la seva mort sempre va estar molt arrelat a la vil·la. Els seus dos fills (Roger i Gemma) també estan arrelats a Altafulla.  En una entrevista radiofònica que li van fer deia:
 
 “ Jo sóc biòleg per vocació i la meva vocació va sorgir aquí, a Altafulla: tant a la roca de Gaià com a la roca foradada de la cala Jovera a Tamarit. Tot el Fortí són fòssils. De fòssils n’he trobat molts i això quan ets jove impressiona. A les roques trobava fauna (pops, algues...), capbussant-me amb en Martí i en Quico, els meus cosins...”
 
A la vegada, en algunes de les seves publicacions internacionals en l’apartat de materials i mètodes feia constar “els espècimens emprats en aquest estudi procedeixen d’Altafulla una vil·la de la costa mediterrània...”. Per tot això, cada any a la vil·la d’Altafulla es celebren els Memorials Dr. Manel Chiva Royo que consisteixen en donar una conferència científica que cada any la fa un prestigiós científic de manera absolutament  desinteressada. Aquests memorials estan organitzats pel Centre d’Estudis d’Altafulla i per l’Ajuntament d'Altafulla.
 
Agraïments
Aquesta nota biogràfica ha estat confeccionada per Joan Serratosa i Serdà, Investigador Científic del CSIC, Departament d’Isquèmia Cerebral i Neurodegeneració a l'Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC).
 

Bibliografia

Podeu consultar una bibliografia molt detallada (direcció de tesines / màsters de llicenciatura, tesis doctorals dirigides, publicacions internacionals, llibres i publicacions) a l'article de la revista Estudis Altafullencs de l'IEC, núm. 36, pàgs. 99-115. Podeu consultar i descarregar aquí el pdf.


Galeria d'imatges