Català
Galeria de científics catalans
Home » Cientifics > Balcells i Rocamora, Enric
Tornar enrere

Balcells i Rocamora, Enric

Barcelona 1922 - Jaca 2007. Zoòleg.

El Dr. Balcells va néixer a Barcelona el 31 de març de 1922 en el si d'una noble família. Començà batxillerat a l'Institut Maragall de Barcelona i l'acabà a l'Institut Sant Isidoro de Sevilla l'any 1939, ciutat on es desplaçà amb la seva família per les convulsions polítiques de la època degudes a la Guerra Civil Espanyola. De nou a Barcelona l'any 1943, es graduà en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona amb la màxima qualificació. Fou el principal creador del Centre Pirinenc de Biologia Experimental i un dels zoòlegs mes destacats de la Espanya de la postguerra.

Tres línees de treball

La seva recerca es dividí tres etapes, com ell mateix digué, en una publicació de 1992 titulada "L'obra científica del Dr. Balcells". En la primera etapa estudià els invertebrats i elaborà la seva tesi doctoral que versà sobre la biologia d'Haltica lythri subsp. ampelophaga sota la direcció del Dr. García del Cid. L'any 1950 fou doctorat per la Universitat Complutense de Madrid. La segona etapa la dedicà de ple a l'estudi dels vertebrats, especialment els quiròpters, en la que adquirí un excel·lent prestigi internacional. En la tercera i última etapa, segurament influït pel seu nomenament com a president espanyol del Comité MaB (Man and Biosphere) a la UNESCO, es dedicà a l'estudi de l'home i la seva influència sobre la biosfera. La seva activitat era constant, no parava mai. Estava permanentment escrivint, fent treballs de camp o de caire organitzatiu.

Entomologia

Com a entomòleg treballà a l'Estació d'Entomologia de l'Institut Nacional d'Investigacions Agronòmiques a Madrid i a l'Institut Espanyol d'Entomologia del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques). Desprès treballà als laboratoris de Zoologia i Fisiologia Animal de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, a l'Institut de Biologia Aplicada i al Departament de Fisiologia i Bioquímica del CSIC a Barcelona, on inicià, en un pavelló adjunt a l'edifici de l'antic Institut Balmes de Barcelona (situat al costat del carrer Aribau dins els jardins de la Universitat de Barcelona) la seva etapa d'estudi dels vertebrats. Es probable que la seva màxima influencia com a científic la rebé del professor Dottrens del Museu de Ginebra, centre en el que va fer freqüents estades. En l'àmbit de l'embriologia causal i la mecànica del desenvolupament dels vertebrats treballà amb el Prof. Devillers, que explicava anatomia comparada a la Sorbona (Universitat de París). Entre els seus grans mestres destacà també Adolf Portmann.

Docència

En els aspectes docents destacà el seu nomenament com a encarregat de la Càtedra de Biologia a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa, en aquells moments secció tèxtil. Amb la mort del Dr. García del Cid fou nomenat professor encarregat de la assignatura de Zoologia (procordats i vertebrats amb la seva anatomia) de la Universitat de Barcelona. Posteriorment i lligat amb la seva estada definitiva a Jaca fou encarregat de l'assignatura de Zoologia (cordats) a la Universitat de Navarra, en la que posteriorment donà l'assignatura d'ecologia, compartida amb el Dr. P. Montserrat. Durant els anys 1964 al 1967 impartí diversos cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, com feu desprès a la Universitat de Navarra.

Recerca

Fou fundador del Centre Pirinenc de Biologia Experimental amb seus a Barcelona i Jaca, depenents del CSIC, on desenvolupà una intensa tasca de recerca i organitzativa. Dirigí un bon nombre de tesis doctorals, formant així gran nombre d'especialistes en vertebrats, actius encara en el si del CSIC o en l'entorn universitari, i donà en vida, a la ciutat de Jaca, part dels seus bens particulars i de la col·lecció etnològica que creà. Part del manteniment del Centre Pirinenc de Biologia Experimental fou a càrrec del Dr. Balcells i també ho foren les beques que permeteren la formació de bon nombre d'investigadors. La ciutat de Jaca, com agraïment, li concedí el màxim reconeixement, el "sueldo jaqués" i li dedicà un carrer en el seu honor. Això posa de manifest la seva esplèndida labor de mecenatge. El Museu de Zoologia de Barcelona incorporà vàries colleccions gràcies a ell.

Publicacions

Realitzà algunes obres de divulgació, dirigí diverses tesis doctorals i publicà més de 300 treballs científics de caire zoològic (d'invertebrats i vertebrats), ecològic, biogeogràfic i sobre la conservació de la Natura. Molts d'ells van aparèixer en revistes espanyoles i estrangeres: Sinergia, Pirineos, Geographicalia, Bulletin de l' Institut Royal de Sciences Naturelles de Belgique, Säugetierkundliche Mitteilungen, British Journal of Herpetology, Bulletin de la Société zoologique de France, etc. Dirigí també la revista Pirineus entre els anys 1966 al 1984.

Un home de gran humanitat

Era tot un senyor en el millor sentit de la paraula, no per la vida que duia, que era enormement frugal i austera, sinó pel comportament que tenia envers els demès. De profundes creences religioses va procurar dur a la pràctica les normes evangèliques. Va donar sense esperar rebre res a canvi i això tant en sentit econòmic com en el camp científic i no va ser avar en els seus coneixements, sinó que els compartí amb els que l'envoltaven. 


Galeria d'imatges